20 de novembre de 2019
El secretari d’Empresa i Competitivitat, Joaquim Ferrer, acompanyat de la directora general de Comerç, Muntsa Vilalta, ha inaugurat avui el 1r Congrés de Mercats Municipals de Catalunya que ha aplegat a professionals del sector i experts de diferents àmbits, en un espai de debat i intercanvi de coneixement per afrontar el canvi d’hàbits de consum i els reptes i oportunitats per als mercats.
En aquest marc, el secretari d’Empresa i Coneixement ha remarcat que “són una peça clau del model comercial català, amb una contribució que va més enllà del mateix teixit comercial pel seu rol en la cohesió social dels municipis”. En aquest sentit, Ferrer ha informat que actualment els mercats municipals a Catalunya “ocupen 38.800 persones, entre llocs de treball directes i indirectes, una xifra que ens dona idea del pes del mercats municipals per a la nostra economia”.
Així mateix, Ferrer ha destacat que “és un model comercial molt arrelat a Catalunya, —el primer mercat municipal, el de Santa Caterina, data del segle XVIII—, però com passa amb qualsevol empresa no ens podem adormir”. A aquest respecte, s’ha mostrat convençut que “el congrés ajudarà als mercats municipals en el camí de la innovació, de l’adaptació als nous hàbits de consum, i de la indústria 4.0”.
Ferrer ha finalitzat la seva intervenció referint-se a l’actual context: “des del Departament d’Empresa i Coneixement volem que ens ajudeu i us instem a que aixequeu la persiana cada matí perquè hem de poder exercir els nostres drets polítics sense renunciar al nostre model d’economia productiva”.
Per tal de donar-los-hi suport, el Departament d’Empresa i Coneixement, compta amb un programa específic, a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM). Segons ha explicat la directora general de Comerç, Muntsa Vilalta, “el Programa de Mercats Municipals del CCAM s’articula sobre 4 eixos: posicionament i visibilitat dels mercats municipals; captació de diferents agents de l’àmbit dels mercats; modernització, digitalització i adaptació de les seves estructures; i una base de coneixement i assessorament”. El Congrés celebrat avui s’emmarca en aquest programa.
El Congrés comptat amb la participació de l’expert Cèsar Valencoso, que ha analitzat les grans tendències del consum i el seu impacte en els mercats municipals, del gerent del mercat d’Abastos de Vitòria, Eloy López, que ha explicat l’experiència de transformació del mercat, i del gerent de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, Màxim López Manresa, que ha analitzat l’evolució i tendències dels mercats municipals de Barcelona.
Així mateix, es debatrà sobre bones pràctiques i eines per enfortir els mercats municipals catalans, en una taula rodona moderada per l’economista, Oriol Cesena. El programa del congrés es completarà aquesta tarda amb una visita al mercat de Sant Antoni i amb tallers pràctics simultanis.
Els mercats municipals ocupen prop de 40.000 persones, 11.800 treballadors directes i 27.000 indirectes
Segons l’estudi realitzat per la Direcció General de Comerç a partir de seu Cens de Mercats Municipals i presentat el en marc del Congrés, els mercats municipals de Catalunya generen 11.800 llocs de treball directes. Aquesta xifra representa el 6,73% del total de treballadors dels sector del comerç al detall alimentari de tot Catalunya. Als 11.800 treballadors directes, l’estudi estima que els mercats municipals generen 27.000 llocs de treball indirectes.
Així mateix, Catalunya compta actualment amb 168 mercats municipals, ubicats en 92 ciutats catalanes i repartits en 23 comarques. En total, sumen 6.279 parades (37,4 parades de mitjana). Pel que fa a la distribució territorial, la immensa majoria dels equipaments (71,4%) es troba a l’àrea metropolitana.
Les ciutats amb més mercats municipals són Barcelona (39 mercats, el 23,21% del total), seguit de l’Hospitalet de Llobregat (amb 8 mercats, el 4,76%), Badalona (amb 6 mercats, el 3,57%), i Sabadell (amb 5 mercats, el 3% del total).
Analitzant la distribució comercial de la planta de mercats municipals a Catalunya, actualment hi ha 50 mercats que tenen un supermercat (de 400 a 2.499 m2 de sup. de venda) i 15 mercats amb un superservei (de 150 a 399 m2). Les ensenyes amb major presència són Mercadona (25 establiments), Caprabo (11), Condis (5), Consum (4), Bon Preu (3), Dia (3), Superestalvi (3), Ametller Origen (2), Lidl (2) i Sorli (2).
En relació amb la seva distribució interna, la superfície de venda dels mercats municipals és de 1.378 m2 de mitjana (sense comptar l’aparcament). Així mateix, del total de la seva superfície, els mercats dediquen 1 m2 a serveis per cada 10 m2 dedicats a la venda de productes. Les parades de venda són el 48,37% de la superfície de venda. Així mateix, l’informe analitza l’oferta de serveis destacant que 3 de cada 4 mercats tenen perfil a facebook, i que la meitat disposa d’aparcament i de servei de dinamització.
També destaca el fet de que només 1 de cada 3 mercats té gerència professionalitzada i sols 1 de cada 4 fa lliurament a domicili. D’altra banda, ressalta l’impuls i proactivitat d’alguns mercats que ofereixen serveis complementaris com el servei de wifi (22,8%), aules de cuina (14,2% dels mercats), aula de formació (14,2%), targeta de fidelització (11,85), servei de guarderia i ludoteca (9,3%), o consigna (8,1% dels mercats).
L’informe també analitza l’antiguitat dels mercats municipals a Catalunya, que de mitjana és de 60,4 anys, tot i que la mediana se situa per sota dels 50 anys. El mercat més antic de Catalunya, amb 171 anys, és el de Santa Caterina (de 1848), i el més recent en té 3, (el mercat de Montgat). El període en què es van crear més mercats municipals és el que va de 1960 a 1990. Actualment, hi ha 28 mercats centenaris. Pel que fa a les reformes realitzades, 98 del 168 mercats han estat remodelats.
Pla d’actuacions del programa Els Mercats del Consorci de Comerç Artesania i Moda de Catalunya (CCAM) del Departament d’Empresa i Coneixement
Els objectius del programa Els Mercats Municipals del CCAM són consolidar i promoure la marca ElsMercats.cat; crear notorietat i ser referent d’una tipologia de format comercial competitiu; donar visibilitat als mercats en tots els canals i analitzar els canvis en l’entorn; i aconseguir un posicionament idoni com a espais de venda on conflueixen alhora valors tradicionals i nous valors i tendències.
Així mateix, el programa també té com a objectius identificar les necessitats formatives del sector i crear itineraris formatius; crear i consolidar espais d’intercanvi d’experiències; donar eines i suport econòmic als mercats i als paradistes perquè s’adaptin a les noves necessitats i millorin la competitivitat; i crear i consolidar canals de comunicació entre l’administració i el sector.
Per assolir aquests objectius, el programa ha implementat un seguit d’accions com la creació de la marca, el web elsmercats.cat i la bústia dels mercats 2018 (elsmercats@gencat.cat), o el projecte “Els mercats en Xarxa”, un projecte de digitalització que permet visitar virtualment més d’un centenar de mercats municipals, i que ha creat un Directori visual dels mercats municipals.
Una altra de les accions del programa ha estat l’Estudi d’Autodiagnosi TIC dels Mercats Municipals, que ha permès conèixer l’estat digital d’aquests equipaments comercials mitjançant una eina d’autoavaluació digital, i la Jornada Mercats Increïbles organitzada l’octubre del 2018 on es van presentar els resultats de l’estudi en una jornada tècnica que va aplegar representats d’arreu del territori. Emmarcat en el programa, el CCAM també ha posat en marxa una línia específica de subvencions per a la millora de la competitivitat dels mercats municipals.
Així mateix, el programa inclou el pla formatiu Els Quaderns de mercats, dirigit i adaptat a les necessitats dels mercats municipals, amb sessions formatives arreu del territori per a crear espais de formació i aprenentatge. Els continguts es pengen al web elsmercats.cat, per fer-los accessibles a tothom.
De cara a 2020, està prevista la creació de la Taula de Treball dels mercats, amb l’objectiu de poder debatre els reptes del sector i establir línies de treball prioritàries consensuades. Així mateix, es donarà continuïtat a les accions del pla ja en marxa, com els Quaderns de Mercats, el Congrés de Mercats Municipals, els incentius i la digitalització dels mercats.